Tot va començar fa molt temps, en l’exuberant plana toscana.
Un dia, durant una partida de caça de tords, el jove Fernandel va quedar atrapat en les xarxes dels caçadors que, al no saber que fer amb un corb gran i completament negre, van decidir vendre’l per pocs diners a un científic una mica boig.
Fernandel es va sentir molt a gust amb ell, l’observava atentament mentre traçava plànols d’estranyes màquines voladores inspirant-se en les seves ales.
El científic estava molt apegat a ell: li parlava com a una persona i li demanava consell.
Quan va morir el vell científic, Fernandel va ser venut per pocs diners a un artesà florentí.
Aquest artesà s’havia quedat corprès del seu brillant plomatge negre i els seus reflexos blavosos.
Amb les seves plomes va començar a crear meravelloses eines d’escriptura, inclòs un estilet d’or i plata finament cisellat, de tal manera que tots els reis i reines, metges i notaris en van voler tenir un.
El pobre Fernandel aviat es va quedar ben plomat i va tornar a ser venut per pocs diners a un comerciant anglès que el va regalar al seu fill com a mascota.
El nen era molt bo i va cuidar amb afecte el seu estimat corb. Sempre estaven junts i Fernandel li explicava històries d’antics regnes i famílies nobles.
Així, el nen va començar a escriure aquestes històries i, en fer-se gran, es va convertir en un escriptor molt important.
Però desgraciadament, a la seva esposa li feia molta por aquest gran corb negre i finalment el va convèncer perquè vengués l’ocell per pocs diners a un astrònom italià.
Fernandel va quedar fascinat amb tots els seus coneixements.
Va aprendre amb ell a llegir els signes del cel, a observar les estrelles, a estudiar el sol i les lleis de la naturalesa.
Però, un dia, va succeir que aquest senyor va ser arrestat per les seves idees massa revolucionàries per a la seva època. Llavors Fernandel va ser venut per pocs diners a uns mercaders francesos que el van portar com a regal al rei de França.
El rei va quedar sorprès per la bellesa d’aquest corb, fins al punt de tenir-lo sempre amb ell, a la seva espatlla.
Mai es va separar d’ell. Fernandel va viuredurant molts, molts anys entre esplendor i riquesa, va aprendre la bellesa de l’art i les regles de l’etiqueta.
Quan es va morir el bon rei, Fernandel es va quedar amb el seu fill que, per desgràcia, tenia una esposa que tenia una mà forada, que gastava molt. En poc temps, el regne va estar a la vora de la fallida i fins i tot va esclatar una revolució. I Fernandel va ser venut per pocs diners a un músic austríac.
Aquest músic era un boig, un geni! Tocava tot tipus d’instruments i componia obres meravelloses.
Fernandel va aprendre a llegir música i a cantar òpera. Va ser una època molt inspiradora.
Desafortunadament, aquest músic va morir jove i Fernandel va ser venut per pocs diners a una companyia d’acròbates ambulants que, després de viatjar durant molts anys, el van vendre per pocs diners a un pintor holandés que s’havia corprès d’ell.
Fernandel va estar molt content amb aquest pintor, amb ell va aprendre els secrets i les tècniques dels colors.
Saltironejant sobre els llenços, va pintar magnífics quadres i el jove artista es va inspirar en el seu estil i així va saltar a la fama.
Va pintar nits estrellades i camps de gira-sols, parlava amb en Fernandel i li confiava els seus pensaments.
Van formar realment una bona parella. Quan, lamentablement, va morir el pintor, Fernandel va ser venut per pocs diners a un arquitecte català.
Fernandel es va divertir molt amb ell! Era com viure en un món màgic d’estàtues, animals, mosaics virolats i cases amb formes estranyes.
Va aprendre a observar l’art i a veure el món amb uns altres ulls, més enllà de les regles i de les convencions. Es sentia com en un conte de fades.
Però quan aquest senyor va tenir un accident, Fernandel va ser venut per pocs diners a una jove modista parisenca.
Malgrat la seva avançada edat, Fernandel encara tenia un brillant plomatge negre com l’atzabeja.
Aquesta modista va quedar enlluernada per tanta bellesa i va posar de moda els barrets de dona adornats amb les seves boniques plomes negres. Van tenir molt d’èxit i la van fer famosa.
El pobre Fernandel es va quedar de nou totalment plomat com un pollet.
Estava començant a cansar-se una mica de tant deambular. Ara era vell, ronc i una mica cec. El va comprar per pocs diners un vell barber portuguès que exercia la seva professió prop del port i tallava la barba a tots els mariners que estaven de pas.
Un bon dia la Gaia i en Fred, en un dels seus viatges per a explorar el món, es van trobar davant de la barberia i van veure aquest pobre ocell polsós posat en el seu penjador en un racó de la botiga. Estava trist i solitari. La Gaia el va voler de seguida. Va convèncer a en Fred perquè el vell barber li afaités la barba i, quan aquest va mirar cap un altre costat, va posar el corb dins de la seva bossa i se’n va anar corrent.
Fernandel estava molt feliç. Per primera vegada en la seva llarga vida, no sols ningú l’havia venut per pocs diners, sinó que havia estat robat com un objecte valuós, la qual cosa en realitat era.
I ara pot descansar i explicar les seves aventures.
*** Per a la Romilda, el nostre tresor robat...
Comments