La Història de l'Amélie

Benvolguts nenes i nens,

Avui us vull explicar la història de l’Amélie, la gallina de la Casa di Calamina, que el que més desitja en el món és volar com una gavina. És per això que sovint es torna massa temerària, però l’Amèlie va néixer amb una flor al cul i, a part d’algunes rascades i cops, mai es lesiona de gravetat.

Cada cosa al seu temps. Comencem pel principi.

La mare de l’Amélie es deia Greta. Era una magnífica gallina de la raça padovana, la més maca de tot el galliner.

Les seves plomes brillaven com la seda i tenia uns bonics ulls de gasela.

Berto, el gall, n’estava bojament enamorat. Tots dos s’amanyagaven dia i nit, encaterinats fins al punt que en Berto, de vegades, fins i tot s’oblidava de cantar a l’alba...

En aquest galliner hi vivia una gallina gelosa i dolenta, que no podia suportar que en Berto només tingués ulls per a la Greta.

Una nit, mentre tothom dormia i la Greta i en Berto saltironaven en el turó, a la llum de la lluna, la Dina va anar al niu de la seva rival i li va robar l’ou que acabava de pondre. Se’n va anar corrent al bosc i el va deixar en un arbust de grèvol al peu d’un gran om centenari, esperant que passés per allí una guineu o un toixó, el trobés i se’l mengés.

Per sort no va anar així. Des del seu cau dins de l’om, en Manolo, un esquirol volador, ho havia vist tot.

Tan aviat com la malvada gallina se’n va anar, en Manolo va baixar volant des de dalt de l’arbre i va trobar l’ou abandonat, encara ben calentó.

A l’instant va pensar que el seu amic Bo podria, amb tota seguretat, cuidar d’ell.

En Manolo es va afanyar a anar a la Casa di Calamina i en Bo es va posar molt content de què li encomanessin aquella tasca.

Vint-i-un dies després va néixer l’Amélie.

Estimats nenes i nens, amb un pare volador com en Manolo, present en tots els moments de la seva vida, i una família tan estranya com la de la Casa di Calamina, on tot és possible, com podria una gallineta no voler voleiar com una ploma a l’aire?

Tots intentaven ajudar-la. En Fernandel li donava lliçons teòriques de vol, en Manolo s’ocupava de la part pràctica, la Gaia va mirar d’alleugerir-lapenjant globus de les seves ales però no hi havia res a fer, l’Amélie pesava massa...!

Fins que un bon dia, en Fred va arribar amb un bonic barret d’aviador fet a mida que portava una petita hèlix molt potent en la seva part superior. Així, gràcies a un botó, l’Amélie ara pot enlairar-se, elevar-se per sobre dels arbres i moure’s a l’aire batent les ales.

Tal vegada no sigui tan lleugera com una libèl·lula, ni tan elegant com una gavina, però a l’Amélie no li importa gens. És feliç perquè per fi pot volar!