Història d’en Faust

“Era una fosca nit de tempesta...”

Normalment els contes de bruixes, ogres, monstres i criatures estranyes comencen així, oi?

Però no és el cas aquesta vegada!

Era més aviat un preciós i assolellat matí de primavera, fresc i perfumat, i l’aire feia espavilar. En el bonic jardí d’una encantadora caseta, mare-gata Blanca estava donant a llum els seus gatets, sota la mirada inquieta i atenta del pare-gat Càndid. Neixen tres mixets molt macos, blancs com la neu, suaus com a boles de cotó i amb uns ullets blaus com el cel.

Però...espereu...què és el que es belluga sota la manteta?

Ostres! És un gatet completament negre!

La mare-gata Blanca i el pare-gat Càndid es queden parats. Negre del tot, amb els pèls de punta i els ullets grocs... Però d’on surt aquest? A més a més té, en el seu pelatge, una petita taca blanca que sembla bellugar-se, com si tingués vida pròpia.

I així comença la història d’en Faust.

Passen les setmanes i els tres gatets blancs van creixent, cada cop més dòcils i bonics mentre en Faust és cada vegada més trapella, atrevit i rebel. Fins que un dia, corrent darrera d’un llangardaix, surt del jardí i acaba sota el capó d’un cotxe que arrenca poc després.

Cap on va anar?, quina ruta va seguir? Ningú ho sap. Quan finalment el cotxe s’atura, Faust es troba en un lloc molt diferent d’on havia crescut. Es troba en un port de mar caòtic i pudent. Està ple de gent que crida, hi ha un munt de caixes grans i pesades plenes de mercaderies i uns estranys objectes enormes i allargats que suren sobre unes aigües negres i immenses de les quals no es veu el fons ni el final...

Faust, més curiós que esporuguit, s’amaga a la bodega d’un enorme vaixell que salpa poc després. La nau navega per tots els mars del món i, en veritat, a en Faust li encanta. Es diverteix pispant-los el menjar als mariners, creix tornant-se cada cop més fort i més negre, llevat d’aquesta petita i molesta taca blanca que, cada dia, canvia de lloc.

Un bon dia el vaixell s’atura i en Faust decideix baixar a estirar les potes una mica. Aromes deliciosos omplen l’aire, es troba en un mercat ple de colors, coses desitjables, gent feliç i objectes meravellosos. En Faust s’obre camí entre les cames dels badocs, encuriosit per tot allò que l’envolta. Es sent especialment atret per un petit cistell de vímet al que acaba saltant.

No sap que, en aquest instant, la seva vida està a punt de donar un tomb.

Es tracta del cistell de la compra de la Zoé!

Recordeu, estimats amiguets, una cosa molt important: quan trobeu un gat, cuideu-lo amb amor, ja que és ell el que us escull com amic o amiga, i no oblideu que l’amor d’un gat val molt més que l’or!