Un matí molt d’hora sona el telèfon a la Casa di Calamina.
“Digui?”
“Et buscava!” És en Fred amb una veu aguda i excitada, la que té quan acaba d’inventar alguna cosa. “Has de venir corrent, ara mateix!
La Gaia no pregunta res i no es fa esperar. Sap que quan en Fred crida així es tracta d’un assumpte seriós...però també divertit!
En cinc minuts travessa el bosc i arriba a la casa d’en Fred. El troba al seu laboratori, completament a les fosques, enfront d’un globus terraqui il·luminat, amb un somriure de boca a orella.
“Posa’t això!”, li diu donant-li unes ulleres mol estranyes, “i mira la bola del món amb mi!”
Fred acabava d’inventar unes ulleres molt particulars. Mirant el mapamundi amb elles posades es podia observar qualsevol lloc de la terra i sentir les olors, els sons les veus...
“Mira Fred!”, diu la Gaia cridant, “mira allà baix aquest poblet a la vora del mar! I sents aquesta olor de gessamí?”
Comentarios