***
Un matí, mentre la Gaia feia ioga i la Zoé preparava el cafè, es va sentir un gran terrabastall que venia del galliner de l'Amélie.
“Una altra vegada el mateix! Ho ha tornat a fer!”, va pensar la Zoé mirant cap al cel.
“Vinga, anem-hi!”, va dir la Gaia somrient.
Van anar al galliner i dins s'hi van trobar a en Bo, arraulit en el niu de l'Amélie, covant els seus ous.
L'Amélie dormia tranquil.lament a sobre seu.
En Bo era un gosset amb un gran instint maternal i que tenia un cor molt gran.
Estava convençut de què de qualsevol cosa rodona en podia nèixer una nova vida,
només calia, covar-la, estimar-la i protegir-la...
La raò de tot plegat era claríssima i evident per a la Gaia i la Zoé...
I ara t'ho explicaran!
LA HISTÒRIA DEL GOSSET LLEIG DE LA PLATJA
Hi havia una vegada, en un lloc molt llunyà, una bonica platja, petita i tranquil.la on hi vivia un gosset lletjot, que no tenia res d'especial, era com un d'aquests gossos que ningú vol.
No tenia amics. Els altres gossos no en volien saber res d'ell perquè no era prou gran o fort i fins i tot les gavines se'n burlàven perquè era lleig i li feien moltes trastades.
El gosset es sentia molt sol. Un dia, mentre caminava tot trist per la vora del mar, va veure alguna cosa que sortia de la sorra. Era una minúscula planta, probablement nascuda del pinyol d'una fruita que ell mateix s'havia menjat. Remenant la cua, s'hi va acostar i va començar a ensumar-la. De seguida va entendre que la planteta estava viva i va decidir cuidar-la.
A l'hivern la protegia amb el seu cos del vent, la pluja i la calamarsa. A l'estiu, la protegia del sol fort que podria haver-la cremat i, malgrat la calor i la set, mai l'abandonava perquè l'havia convertit en la seva raò per a viure.
Per a defensar-la de les gavines, que se la volien menjar, es va tornar fins i tot agressiu i amb el temps aquestes aus malvades van deixar de molestar-lo.
Ha passat molt de temps i el gosset lleig encara segueix allí, a prop de la seva planteta que s'ha fet gran i forta i li ofereix refugi i menjar. Alguna tarda sense núvols pots veure'ls junts, l'un al costat de l'altre, mirant la posta de sol, en aquest racó de món, llunyà, molt llunyà...
Dedicat a Luis Sepúlveda
Comments