***
Hi havia una vegada en Ludovico.
Ludovico era un nen amable i alegre que vivia en un poblet a la vora del mar. Li agradava el sol, l’olor de l’herba recent tallada i, quan podia, passava el temps als molls, on els pescadors i les gavines es barallaven en els vaixells.
Allà baix, sobre l’espigó, hi havia un vellet gairebé centenari que es passava tot el dia arreglant les xarxes de pesca foradades. Amb molta cura i paciència, les treballava com si fossin joies delicades. Ludovico s’asseia a prop d’ell, hores i hores i l’escoltava.
El vellet, envoltat dels seus gats, teixia les xarxes i cantava històries de mariners.
Un dia Ludovico li va preguntar: “Per què mentre repares les xarxes no pares de cantar?” El vell li va respondre: “No ho sents? Les xarxes toquen i ... jo canto!”
“Com vols dir que toquen?”, va preguntar en Ludovico sorprès.
“Fan música quan les belluga el vent”.
“Però jo no sento res”, va dir en Ludovico.
“Es veu que encara estàs una mica sord!”, va replicar el vell.
En Ludovico no ho acabava d’entendre però va començar a prestar més atenció. Es concentrava en escoltar tots els sorolls i així va arribar a sentir la seva respiració i els batecs del seu cor i de sobte es va adonar que:
El mar tocava el piano, quan estava tranquil o amb tempesta.
El perfum dels gessamins sonava com a violins.
Les xarxes dels pescadors en bellugar-se amb el vent eren flautes travesseres.
La pluja tocava les campanetes.
Els llimoners tocaven les trompetes...
Ludovico era un nen molt especial, ignorava les disputes dels adults però podia sentir el so de l’herba que creixia.
No sentia el soroll dels cotxes del carrer però escoltava la veu del mar en les petxines.
Caminava pel poble amb els ulls tancats com si estigués en un concert de música clàssica.
La gent se’l mirava, topaven amb ell expressament, li cridaven, se’n burlaven però ell, no en feia cas i seguia en el seu món de música i sons.
Quan va esdevenir adult, Ludovico va viatjar per tot el món per a escoltar tots els sons imaginables. Cada vegada que tornava a casa, al seu poblet a la vora del mar, anava a veure el vellet de quasi cent anys i el trobava reparant les xarxes de pesca, envoltat dels seus gats, cantant les seves històries de mariners.
Comments