***
Un bon dia, a la Casa di Calamina, la bústia va començar a xiular.
Benvolguts nens, heu de saber que, com que ningú no sap on està el país de Proplluny, el carter no pot arribar-hi.
Però la Gaia i la Zoé tenen una bústia màgica que, quan arriba una carta per art d’encantament, comença a xiular com una tetera.
La Gaia va anar a veure que hi havia i amb gran alegria va exclamar: “Zoé, Zoé, la Nonna Mimma ens ha escrit!”.
Nonna vol dir àvia en italià i la Nonna Mimma és una àvia molt especial. Sempre es agradable rebre notícies de la Nonna Mimma! Com de costum, tots els habitants de la casa van deixar immediatament de fer el que estaven fent i es van reunir al voltant de la Zoé per a llegir la carta de l’àvia donat que les seves cartes sempre portaven bones notícies i alegria...
Abans de començar a llegir, la Zoé va dir: “Sempre que la Nonna Mimma ens escriu m’entra una gana... d’ogre!
Estimats nens, aquesta és la història de la Nonna Mimma!
***
HISTÒRIA DE LA NONNA MIMMA
Hi havia una vegada, la Nonna Mimma.
La Nonna Mimma tenia deu nets que la visitaven tots els caps de setmana. Vivia, a prop d’un volcà, en una casa molt bonica al camp, amb molt d’espai, tenia un pati amb un gronxador, animals i un hort. Els nens s’ho passaven molt bé jugant tots junts.
L’únic problema era que els deu nets estaven una mica mimats i cada cop que arribava l’hora de menjar Nonna Mimma tenia que cuinar deu plats diferents.
Pasqualino volia pasta a la carbonara
Silvietta volia una escalopa a la milanesa
Lauretta volia risotto amb safrà
Vincenzino volia lasanya a la bolonyesa
Luisella volia nyoquis amb tomàquet
Nicolino volia pollastre al forn
Annarella volia tagliatelle amb salsa de carn
Davidino volia mandonguilles fregides
Mazurella volia croquetes de patata
Cada cop que s’acostava l’hora de dinar la cuina es convertia en un camp de batalla, Nonna Mimma es cansava molt, però, per complaure els seus deu nets, feia jocs de mans.
Així, va arribar el dia en què la Nonna Mimma va perdre la paciència i les ganes de cuinar tant. Va pensar què podia fer per a canviar els mals hàbits dels seus deu nets.
Amb un xic d’imaginació i un polsim de dolenteria, va afegir pebre picant a cada plat llevat del seu. A la primera mossegada els nens van començar a tossir, escopir i a beure litres d’aigua.
“Àvia, com pica!”
“Àvia, socors, la meva llengua em crema!”
« Mamie, mamie, j’ai envie de pleurer !!! »
La Nonna Mimma va fer veure que tot allò no anava amb ella i els va dir: “Nens, no ho sé, potser us esteu fent grans i el vostre paladar està canviant!” I com si no passés res va continuar menjant el seu dinar, mentre els nens embogien i saltaven com a grills.
El primer dia, cap nen va menjar res.
El segon dia, tampoc.
El tercer dia, els nens estaven morts de gana. Van anar a veure l’àvia que estava a punt de començar a cuinar i li van preguntar:
“Àvia, què menges avui?”. I la Nonna Mimma, com si res, va contestar:
“M’estic preparant un bon plat d’espaguetis amb una deliciosa salsa de tomàquets de l’hort!”.
“Nosaltres també en volem, sí, sí, sisplau, fes-ne per a nosaltres també!”, van cridar tots els nens alhora.
I així va ser com la Nonna Mimma va posar dos quilos de pasta en aigua bullent, va preparar una salsa de tomàquet per a llepar-se els dits i els nens s’ho van acabar tot, fins l’últim espagueti. Fins i tot van deixar els plats nets sucant- hi pa.
La setmana següent, la Nonna Mimma va afegir una tona d’all al menjar dels nens, com per a matar tots els vampirs del món.
Els nens, molt tristos, van estar sense menjar durant dos dies. El tercer dia, van anar afamats a veure la Nonna Mimma i li van preguntar:
“Àvia, què menjaràs avui?”
“Avui em faré samfaina amb ous de les meves gallines”, contestà l’àvia.
« Pour nous aussi, pour nous aussi ! S’il te plaît, s’il te plaît !!! »
“Nosaltres també en volem, sí, sí, sisplau, fes-ne per a nosaltres també!”, van dir els nens. Llavors Nonna Mimma va preparar la samfaina i va fer una truita amb trenta ous en una paella tan gran com la plaça del mercat i els nens també, aquesta vegada, es van llepar els dits.
La tercera setmana, els nens no van estar-se dos dies sense menjar, no eren gens capsigranys, ho havien entès i tan aviat com van arribar a casa de la Nonna Mimma, que ja estava fent el dinar, li van preguntar:
“Àvia, àvia, què estàs cuinant avui?”.
La Nonna Mimma rient per sota de la barbeta, els va respondre:
“Volia cuinar-me una bona sopa de pasta amb mongetes del ganxet que he posat en remull aquest matí”.
“Nosaltres també en volem, sí, sí, sisplau, fes-ne per a nosaltres també!”, van respondre.
La sopa de pasta i mongetes estava boníssima i els nens se la van menjar encantats. La Nona Mimma finalment va poder descansar.
Així va ser com l’àvia va resoldre el problema i, a partir d’aquest dia, en tenir molt més temps lliure, l’àvia preparava un tiramisú que als nens els agradava molt. I com que la Nonna Mimma hi posava tres gotets de rom a la crema del mascarpone amb la que feia el pastís, els nens, després de menjar, dormien una bona migdiada.
Desprès de tot això, la Nonna Mimma va rejovenir força.
*** Dedicat a l’Àvia Maria i les seves mandonguilles de carn.
Comments